El Sistema Públic d’Educació en perill

El món de l’educació a l’Estat Espanyol i a Catalunya viu moments de profundes retallades. Aquestes, imposades tant pel govern central com pel català, estan posant en perill el sistema públic educatiu que, tot i tenir mencances, garantia una educació digne per a tothom. L’ombra de la precarització, la privatització i la mercantilització d’un element tan bàsic com és l’educació és més aprop que mai. S’han imposat nombroses mesures com la reducció de docents, l’augment del número d’alumnes a les aules, les retallades en els pressupostos o l’augment del preu dels crèdits i les taxes universitàries que estan castigant un cop més a la classe treballadora, que tot i no haver provocat aquesta crisi és qui la està pagant.
 
És important recalcar que gaudíem d’un sistema públic educatiu que es va aconseguir gràcies a la lluita continua i prolongada en el temps per part tant dels treballadors de l’educació com de la classe obrera en general. Tots els drets i avenços aconseguits durant més de tres dècades de lluita, s’estan esfumant en molt poc temps.
 
Es calcula que les retallades en educació superaran els 7.000 milions d’euros en 2014 (amb una reducció en la inversió pública escolar de més del 16% en els últims 4 anys) i que Catalunya serà una de les Comunitats Autònomes que més en farà, amb una retallada del 24% de la inversió. Aquestes retallades no poden significar alta cosa que la precarització de l’ensenyament públic a tots els nivells.
 
Un altre element important és la pujada dels preus de les matrícules universitàries els darrers anys, especialment a Catalunya. L’any 2012, mentre algunes Comunitats Autònomes com Extremadura o La Rioja decidien congelar les taxes de les primeres matrícules de les universitats públiques, a Catalunya es va decidir pujar-les fins al 66% segons una escala de renda. Es va calcular que el 70% dels universitaris catalans haurien de pagar entre un 17% i un 66% més pels seus estudis universitaris. L’any 2013 es va calcular que les matrícules a Catalunya eren les terceres més costoses de tota Europa i que eren el doble de cares que les andaluses o gallegues. Això no ha disminuït sinó tot el contrari. Actualment els requisits per obtenir una beca universitària (tant pel grau com per estudis de màster o doctorat) s’han apujat notablement. Estem davant, doncs, d’una situació molt greu.
 
Aquestes mesures neoliberals afecten, com sempre, la classe treballadora. Els fills i filles dels dirigents que s’han decidit per aquestes i no altres reformes no estudien a les escoles o universitats públiques. En comptes de fer pagar la crisi a aquells que la van provocar (entitats bancaries, grans inversors, etc) la fan pagar a la classe obrera amb retallades tant en educació com en serveis socials, per així poder pagar un deute que no ha estat generat pels treballadors en cap cas.
 
Es vol, a més, fer de l’educació una mercaderia més, on les escoles i universitats es converteixen en centres de formació per les grans empreses i on els estudiants no són més que mers treballadors especialitzats en un camp molt reduït i amb uns drets laborals i sous cada cop més baixos. És per això que, entre d’altres coses, és el govern qui imposa el temari que s’ha d’ensenyar i no els docents, com hauria de ser.
 
S’ha de posar remei a aquesta situació perquè d’ella depèn l’educació de les generacions futures. És necessari lluitar com a classe contra aquesta oligarquia rància i antidemocràtica que utilitza els governs com titelles pel seu propi benefici, en detriment dels treballadors i, en aquest cas, dels estudiants. Hem de tenir clar que l’enemic no és el professor amb plaça fixa sinó el poder econòmic, situat darrera del govern que retalla.
 
És necessària, com ja es va dur a terme en el passat, una lluita constant, potent i amb un objectiu clar. Perquè l’educació és un dret i no una mercaderia o un privilegi.
 
Iniciativa Verds – Esquerra Unida
Coalició Pineda de Mar

Leave a Reply

*